Gestió de la comunicació

Conexiones. RevistaIberoamericana de Comunicación. Vol. 2. Nº 1. 128 pàgines. Any 2010. ISSN: 1697-3720. ISBN (edició impresa): 978-84-92860-51-7

    » Presentació
    » Sumari
    » Resums

PRESENTACIÓ

 

Els articles d’aquest número de la revista Connexions es refereixen a la comunicació des de la perspectiva de la gestió. La majoria d’ells aborden aspectes de la gestió dels mitjans de comunicació, però altres ens introdueixen també en la gestió de la comunicació pública per part de les organitzacions o de les marques comercials. La comunicació pública és un camp d’estudi acadèmic però també una activitat pròpia de l’àmbit de la gestió, és a dir, que ha de ser pensada estratègicament, planificada i avaluada.

En l’àmbit dels estudis de comunicació llatinoamericans i en particular a l’Argentina, la dimensió de negoci i de consum dels mitjans roman pràcticament inexplorada. No obstant això, en els darrers anys es constata un renovat interès pels temes de la concentració de la propietat dels mitjans, des de la perspectiva de l’economia política de la comunicació. De forma complementària, els professionals dels mitjans també han reflexionat sobre el conflicte sempre latent entre els criteris periodístics o editorials i els objectius comercials en el sector informatiu. Tot i així, no són freqüents els treballs que estudien la faceta empresarial dels mitjans i encara són majoritaris els estudis sobre els textos, els seus contextos i les audiències que defugen les dimensions d’anàlisi pròpies del sector industrial, que ignoren, per tant, la incidència dels propietaris sobre els continguts o que semblen enfocar als mitjans com a meres màquines ideològiques sense cap vinculació amb el mercat. En definitiva, resulta imprescindible estudiar la gestió dels processos de negoci en els mitjans associada a la comunicació corporativa i empresarial.

En aquest volum de Connexions s’analitzen diversos casos d’estudi que constitueixen exemples representatius de la investigació en gestió de la comunicació. Per exemple, l’article de Roberto Igarza, Ariel Neuman i Diana Bochenski, en analitzar les formes que adopten les ofertes de participació dels usuaris de les versions en línia de deu diaris argentins, assumeix aquesta gestió com una operatòria específica, de notable influència en els negocis, i no només com una eina per a la planificació d’àrees estratègiques. Des d’una altra perspectiva, la de l’estructura de la propietat, Ethel Pis Deu estudia la nova llei de radiodifusió argentina que introdueix importants modificacions i limita no només la concentració horitzontal sinó també la integració vertical. L’autora proporciona elements per a l’anàlisi dels canvis que la nova legislació pot generar en l’estructura del sector audiovisual del país.

Des de l’àmbit de la premsa, el article de César Arrueta aborda el tema de la publicitat institucional en els diaris regionals argentins. Els mitjans informatius manifesten amb claredat la doble lògica a la qual responen: la de l’interès públic i la de l’interès privat. A partir de la tensió que s’estableix entre ambdues, l’autor busca caracteritzar la relació que construeixen els diaris del nord argentí amb els inversors publicitaris, i ho fa observant la gestió comercial i el seu correlat amb els dos eixos medul.lars de la producció periodística: la línia editorial i els criteris de noticiabilitat.

Les audiències com a públic constitueixen l’objecte central per Damià Fernández Pedemonte. La seva anàlisi connecta a aquests nous actors socials amb el fenomen dels casos mediàtics que han commocionat a l’Argentina des de 2001 i suggereix una guia per estudiar els nous públics i apuntar les demandes implícites d’informació sobre alguns temes de l’agenda dels mitjans.

L’article de Luciano Elizalde ens condueix des de la gestió dels mitjans fins a la gestió de la comunicació corporativa. D’una banda, identifica les formes socials que adquireix l’agressivitat protagonitzada per diferents grups en l’escenari públic, i, d’altra banda, proposa formes de pensar l’anàlisi i la gestió d’aquests conflictes mediatitzats en aquest escenari públic.

Finalment, el treball de Carlos Ávalos sintetitza un llibre de la seva autoria, bàsic per a abordar la temàtica d’aquest monogràfic de Connexions. El text aporta els elements d’una teoria aplicada a la generació ia la producció de la identitat de la marca, inferida i elaborada a partir d’un ampli treball empíric realitzat durant prop de trenta anys a l’Argentina i Iberoamèrica.

 

 

SUMARI

 

Gestió de la participació dels usuaris: control de les eines 2.0 de la versió en línia dels diaris de més tirada a l’Argentina Roberto Igarza, Ariel Neuman i Diana Bochenski
La Llei de Serveis de Comunicació Audiovisual al mapa de mitjans d’Argentina: efectes sobre l’estructura de la propietat Ethel Pis Diez
Empreses informatives, rendibilitat econòmica i pràctiques periodístiques: el cas de la publicitat institucional en els diaris del nord d’Argentina César Arrueta
L’audiència com a públic: cap a una gestió dels nous usos socials de la informació Damián Fernández Pedemonte
Conflictivitat i conflictes en l’escenari públic argentí. Estat, empreses, organitzacions i veïns «al borde de un ataque de nervios» Luciano H. Elizalde
L’estratègia d’identitat de la marca. Qui és, què diu i com parla Carlos Ávalos

 

RESUMS

Gestió de la participació dels usuaris: control de les eines 2.0 de la versió en línia dels diaris de major tirada a l’Argentina . Roberto Igarza, Ariel Neuman i Diana Bochenski

El continu creixement de la taxa de penetració d’Internet a les llars de l’Argentina ha impulsat el consum de tot tipus de continguts en línia, entre els quals destaquen els continguts informatius. En aquest marc, les versions digitals dels deu principals diaris argentins * vénen incorporant eines de participació dels seus usuaris sota modalitats d’accés i control molt diverses. En el present treball s’analitzen les formes que adopten les ofertes de participació considerant que les polítiques de control i moderació de les eines 2.0 tendeixen a caracteritzar les estratègies de relació mitjà-usuaris. L’anàlisi parteix de la premissa que el control de la participació a través d’aquests instruments és un factor clau en la gestió de la relació amb els usuaris.

*Clarín, Diario Popular, La Nación, Crónica, Página/12, La Voz del Interior (Córdoba), La Capital (Rosario), La Gaceta (Tucumán), El Día (La Plata) y Diario Uno (Mendoza).

Paraules clau: diaris argentins, llocs web, eines 2.0, xarxes socials, blogs, control.

 


La Llei de Serveis de Comunicació Audiovisual al mapa de mitjans d’Argentina: efectes sobre l’estructura de la propietat . Ethel Pis Diez

L’octubre de 2009 es va sancionar a l’Argentina una nova llei de radiodifusió que va introduir modificacions tendents a limitar tant la concentració horitzontal com la integració vertical del sector. L’objectiu d’aquest article és presentar les mesures relatives al règim de titularitat dels serveis audiovisuals disposades per la nova llei i, partint de l’actual mapa de mitjans argentí, proporcionar alguns elements per a l’anàlisi dels canvis que la nova legislació pot generar a la manera en què s’estructura el sector audiovisual del país.

Paraules clau: marc regulador, sector audiovisual argentí, concentració, grups multimèdia.


Empreses informatives, rendibilitat econòmica i pràctiques periodístiques: el cas de la publicitat institucional en els diaris del nord d’Argentina . Cèsar Arrueta

Aquest article persegueix caracteritzar la relació entre les pràctiques periodístiques en els diaris de referència i les autoritats públiques provincials i municipals al nord d’Argentina (Salta i Jujuy ). L’anàlisi de la publicitat institucional permet a l’autor establir en quina mesura les necessitats de finançament econòmic per part de les empreses informatives, principalment en contextos de districtes empobrits, és factor determinant de pràctiques periodístiques restrictives i paràmetres de baixa qualitat informativa.

Paraules clau: diaris argentins, empreses informatives, pràctiques periodístiques, rendibilitat econòmica i inversió publicitària.


L’audiència com a públic: cap a una gestió dels nous usos socials de la informació . Damián Fernández Pedemonte

Aquest article es proposa caracteritzar al públic com un tipus específic d’audiència dels mitjans d’informació. En primer lloc, tracta de situar la investigació sobre el públic dins de les principals tendències i demandes sobre el consum de la informació. A continuació se situa al públic com un dels enfocaments possibles en la investigació sobre l’audiència, entesa com a target i com a identitat social. Estudiar a l’audiència com a públic resulta rellevant per al coneixement i la gestió dels mitjans informatius. D’altra banda, en el desenvolupament de l’article s’estableixen les connexions entre aquest nou actor social i els casos mediàtics que van commoure Argentina, en particular a partir de la crisi política de 2001.

Paraules clau: audiències actives, investigació sobre nous públics, consum d’informació, crisi política argentina i mitjans d’informació.


Conflictivitat i conflictes en l’escenari públic argentí. Estat, empreses, organitzacions i veïns «al borde de un ataque de nervios» . Luciano H. Elizalde

Aquest treball és una contribució a l’estudi ia la gestió del conflicte social des del punt de vista de la comunicació. Per a això, d’una banda, es pretenen identificar les formes socials que adquireix l’agressivitat protagonitzada per diferents grups socials presents en l’escenari públic, i, d’altra banda, es proposen certes maneres de pensar l’anàlisi i la gestió d’aquests conflictes mediatitzats en aquests escenaris. Les formes rituals que fan servir els actors socials en presentar-se a si mateixos i en presentar el conflicte són considerades estratègies de comunicació i de realització del conflicte. Per tant, és necessari conèixer per endavant, com identificar-les i quin tipus de respostes permeten.

Paraules clau: comunicació social, escenari públic argentí, anàlisi del conflicte social , gestió de la conflictivitat.


L’estratègia d’identitat de la marca. Qui és, què diu i com parla . Carlos Ávalos

El següent treball pretén aportar els elements d’una teoria aplicada a la generació ia la producció de la identitat de marca. Aquesta teoria ha estat inferida i produïda a partir del treball empíric de recerca aplicat a diverses dotzenes de casos de consultoria. Aquests casos, que representen la base empírica de l’estudi, són el conjunt dels clients als quals ha assessorat i amb els que ha col laborat l’autor durant gairebé trenta anys de treball professional en l’Argentina i en la regió Llatinoamericana.

Paraules clau: identitat de marca, consultoria de marca, marques argentines.