L’OIC treballa quatre línies de recerca:

  1. Indústries creactives, continguts i noves dinàmiques socials
  2. Societat de la informació, tecnologia i globalització
  3. Polítiques de comunicació, regulació i sistema de mitjans
  4. Audiovisual, integració regional i diversitat cultural

Indústries creatives, continguts i noves dinàmiques socials

Aquesta línia de recerca està especialitzada en l’ús d’eines empíriques i qualitatives per estudiar el comportament de les indústries de la comunicació, creatives i culturals. És un camp de treball plural que posa l’èmfasi en la investigació especialitzada per facilitar als professionals dels mitjans, a l’administració pública, als agents sectorials i als usuaris de la comunicació, instruments estratègics per a la presa de decisions. El disseny i la implementació de la recerca en aquest camp entronca amb els plantejaments del programa de la Unió Europea Horitzó 2020, que impulsa el paper de les tecnologies i la gestió de la informació, incloses les TIC, els continguts digitals i la creativitat, en tant que instruments per abordar els grans reptes socials i el nou lideratge industrial.

Societat de la informació, tecnologia i globalització

Aquesta línia de treball sorgeix de l’interès científic per analitzar el nivell de desenvolupament dels diferents sistemes comunicatius locals o autonòmics i els efectes que tenen les tecnologies de la comunicació i la informació (TIC) en les formes tradicionals d’organització, producció i funcionament dels mitjans. També ens interessa conèixer el nivell de canvi que es produeix en el treball i en el contingut dels mitjans com a conseqüència de la convergència digital en el sector i el creixent protagonisme dels usuaris en entorns tecnològics interactius. Atès que les institucions locals i els seus actors polítics tenen en l’actual escenari tecnològic un paper actiu i significatiu, proposem una aproximació al tema de les TIC des de la perspectiva local, que considera tant als operadors del sistema dels mitjans que ofereixen nous serveis per les infraestructures emergents, com les estratègies de cohesió territorial que impulsen les xarxes emergents. En aquest sentit, cal estudiar els objectius estratègics prioritaris de les institucions locals i prendre decisions a favor de la informació de proximitat, la descentralització i el reequilibri territorial comunicatiu, així com la descentralització de serveis com poden ser l’educació a distància o l’administració en línia.

Polítiques de comunicació, regulació i sistema de mitjans

El desenvolupament del sistema de mitjans ha tingut la virtut de plantejar en el debat sobre l’interès general i les polítiques de comunicació aspectes que estaven absents o circumscrits a l’àmbit de la indústria i el comerç. Per aquest motiu, vinculem l’estudi de les polítiques de comunicació al benestar social de les societats, a l’aprofundiment de la democràcia, al desenvolupament econòmic i social i a la cooperació per al desenvolupament. Valors com la innovació, la competència (la regulació), l’ocupació i el desenvolupament econòmic, adquireixen avui una gran presència i visibilitat, com a conseqüència del procés de convergència esmentat i la consideració que la indústria cultural i les noves tecnologies són els ponts de pas a la societat de la informació.

Audiovisual, integració regional i diversitat cultural

L’objectiu d’aquesta línia de recerca és analitzar el sector audiovisual nacional i internacional des de les diverses perspectives socials, econòmiques i tecnològiques. Es tracta d’abordar els factors que impulsen l’evolució de l’audiovisual com a activitat central de la indústria cultural. El ple funcionament d’un mercat únic digital condiciona el desenvolupament del sector i obliga a nous plantejaments de polítiques públiques i models de negoci empresarials. El desplegament de la tecnologia digital en el sector audiovisual té singularitats que requereixen de estudis detallats amb èmfasi en les seves conseqüències nacionals, regionals i globals.