Geopolítica de la por, retòriques de la seguretat
Conexiones. RevistaIberoamericana de Comunicación. Vol. 1. Nº 2. 128 pàgines. Any 2009. ISSN: 1697-3720. ISBN (edició impresa): 978-84-92860-50-0
» Presentació
» Sumari
» Resums
| PRESENTACIÓ |
Aquesta edició de la revista Conexiones té armadura i complexitat americana i internacional. És ja un lloc comú que l’11 de setembre de 2001 és una data frontissa en la qual la geopolítica assumeix un nou escenari, com a conseqüència de la caiguda de les Torres Bessones de Nova York. Una nova biopolítica del terror i la inseguretat emergeix i es generalitza en la societat aplicació i mundialitzada del nou segle.
Els autors d’aquest monogràfic, Geopolítica de l’ por, retòriques de la seguretat , Rossana Reguillo, de Mèxic; Alejandro Grimson, d’Argentina, Eliseo Colom i Silvia Alvarez Curbelo, de Puerto Rico, incursionan en les diverses modalitats que assumeix contemporàniament el concepte de seguretat com a organitzador de les noves polítiques públiques i privades.
No obstant això, els seus treballs tracen genealogies i inventaris que ultrapassen l’anàlisi fascinat de l’esdeveniment per endinsar-se als dilemes de les alteritats, les migracions, les rutes de la por i el càstig, així com en les teràpies neoliberals del consol i del control.
En aquest sentit, Rossana Reguillo ens proposa un primer acostament a aquesta emergent retòrica de la por, en la qual estableix les claus i les diferents maneres en què opera l’esdeveniment disruptiu des d’una perspectiva antropològica. Alejandro Grimson, per la seva banda, centra l’anàlisi en les retòriques de la seguretat establertes per Samuel Huntington qui no només proposa un sistema d’idees per a un nou fonamentalisme cultural, sinó que també proporciona els marcs per a les polítiques de exclsuión.
Silvia Álvarez Curbelo explora els discursos de la immigració a través d’una anàlisi clarificador sobre l’immigrant, el terrorista i el criminal al programa de la televisió nord-americana ‘Lou Dobbs Tonight’, emès per la cadena CNN. Finalment, Eliseo Colom proposa un innovador acostament als nous espais simbòlics que promouen el control social en l’època neoliberal, i ho fa a partir dels discursos terapèutics i d’autoajuda que circulen per Internet.
Al costat d’aquestes aportacions nodals, en aquest número es publiquen també els avenços de recerca que mostren les preocupacions i temàtiques de joves investigadors iberoamericans. Vanesa Valedón i Laura Limbert són puertorriqueñas; Merbby Gutiérrez és peruana; Carlos Cataño és colombià i Rubén Ramírez és puertoriqueño. Tots ells, excepte aquest últim, que és professor, són investigadors del postgrau en Comunicació de la Universitat de Puerto Rico, una plataforma de trobada per a projectes personals al voltant de la investigació dels productes de la comunicació global, però que exhibeixen també les vinculacions idiosincràtiques que signifiquen les identitats i narratives professionals d’aquests autors.
| SUMARI |
| Retòriques de la seguretat: Escenificacions i geopolítica de la por | Rossana Reguillo |
| Dialèctica del culturalisme. Retòriques de la seguretat i geopolítica de la diferència | Alejandro Grimson |
| The hole in the border: Equivalències retòriques en el discurs anti-immigrant de Lou Dobbs a CNN | Silvia Alvarez Curbelo |
| Teràpia sentimental i control social en temps neoliberals: les narratives en Power Point i les comunitats virtuals | Eliseo Colón |
| Nua després de la màscara de l’ordinador: Netnografia, performance i el ciberescenario eròtic | Vanessa M. Valedón Izquierdo |
| De nou al barri: Imaginaris salseros i ciutat global | Carlos Eduardo Cataño Arango |
| La pel.lícula de la SIDA: El discurs Hollywood i el de HBO | Laura Limbert |
| Espectacle populista i popular al talk show “Laura” | Merbby Giovanna Gutiérrez Campos |
| Xarxes, mitjans emergents i articulacions. Apunts per a una ontologia de la resistència al capitalisme | Rubén Ramírez Sánchez |
| RESUMS |
Retòriques de la seguretat: Escenificacions i geopolítica de la por . Rossana Reguillo
Es proposa un apropament a la retòrica de la por en les societats modernes i com s’instaura una agenda de seguretat, després de l’atac terrorista al World Trade Center de la ciutat de Nova York el 11 de setembre de 2001. Si bé l’Estat nord-americà hauria delineat molta d’aquesta agenda prèviament, és l’esdeveniment el que facilita les justifica cions de pes per a la seva implementació.
Neix llavors una nova geopolítica de la por que criminalitza no només al subjecte que porta a terme l’acte criminal, sinó a tota la col.lectivitat representada pel subjecte. El llunyà i el culturalment divers, l’altre, s’enquadren en un règim de sospites i exclusions. Aquest treball pretén examinar les causes i argumentacions narratives i ideològiques en què descansa l’agenda de seguretat i el seu impacte global en les pràctiques i espais de socialitat.
Paraules clau: criminalització i comunicació, seguretat, espacialització de la por , fronteres urbanes.
Dialèctica de l’ culturalisme. Retòriques de la seguretat i geopolítica de la diferència . Alejandro Grimson
Com a part del seu projecte hegemonitzat, l’Estat configura una geopolítica de les diferències en la que certes cultures són vistes com amenaces. El següent treball presenta diverses teories que ens permeten comprendre les noves retòriques de la seguretat mobilitzades per la por a les alteritats.
L’autor analitza els pressupòsits teòrics i ètic-polítics d’aquestes visions. Aprofundeix en les noves retòriques de la seguretat establertes por Samuel Huntington, que no només proposa un sistema d’idees per al nou fonamentalisme cultural, sinó que també legitimada moltes de les polítiques ‘exclusió del Govern dels Estats Units.
Paraules clau: geopolítica de la diferència, hegemonia i seguretat, identitat, fronteres simbòliques, alteritats culturals.
The hole in the border: Equivalències retòriques en el discurs anti-immigrant de Lou Dobbs a CNN . Silvia Alvarez Curbelo
La ponència explora l’ofensiva discursiva al voltant del tema de la immigració indocumentada als Estats Units per part de la cadena CNN, en particular, des del programa Lou Dobbs Tonight. La guerra a la frontera sud dels Estats Units es batalla cada dia a les pantalles televisives, on es dirimeixen nocions de nació, cultura, raça i legalitat. El terror es torna en categoria organitzadora del social als Estats Units, per aquest motiu s’homologuin les categories d’immigrant, terrorista i criminal.
Paraules clau: immigració, comunicació i xenofòbia, CNN, discurs públic, marcs retòrics.
Teràpia sentimental i control social en temps neoliberals: les narratives en Power Point i les comunitats virtuals . Eliseo Colom
Aquest treball analitza un corpus narratiu constituït per una sèrie de presentacions en Power Point , els dispositius retòrics conformen nous espais simbòlics que promouen, entre altres efectes comunicatius, el control social en l’època neoliberal. Es plantegen per l’autor vinculacions importants entre els discursos terapèutics i de conselleria per a la reconstrucció emocional de poblacions, les polítiques de control i la circulació global de presentacions en Power Point que transiten a l’Internet.
Des d’aquesta perspectiva, es confirma el rol de les narratives, formacions discursives i imatges com a constructors i estructurants simbòlics de la realitat i que operen com a mediadors entre les estructures econòmiques i polítiques del neoliberalisme i els subjectes socials.
Paraules clau: Formacions discursives, discurs sentimental, control social, teràpia sentimental, literatura consoladora.
Nua després de la màscara de l’ordinador: Netnografia, performance i el ciberescenario eròtic . Vanessa M. Valedón Izquierdo
La netnografia o l’etnografia virtual és el mètode emprat per a explorar els nous fenòmens socioculturals que s’estan desenvolupant dins d’una infinitat de xarxes de comunitats virtuals. És important que assenyalem la importància de la naturalesa preformativa de la netnografia. Els etnogràfic han d’estar disposats a convertir-se en actors virtuals si pretenen comprendre el paisatge que permet interaccions virtuals que s’estudien.
Qualsevol que tingui un nivell mínim d’habilitat tecnològica podrà crear la seva pròpia ciberpersona i de crear el seu propi performance en el seu ciberescenario personal. La blogosfera funciona com un ciberteatro que s’integra a una xarxa de ciberescenarios hiperconnectat. Els actors virtuals poden crear narratives interactives generades des d’un punt suposadament anònim, dirigit a una audiència aparentment infinita també anònima.
Podem despullar literalment o metafòricament enfront de les nostres computadores i ser virtualment qui vulguem ser al nostre bloc. Així, la màscara de l’anonimat proveeix una sorra perfecta perquè es desenvolupin i fl orezcan els ciberescenarios eròtics de la blogosfera. La investigació es canalitzarà i concretarà mitjançant l’escriptura d’un bloc. La presentació fi nal de la mateixa s’estructurarà a manera de petits assaigs / exposicions multimèdia que exploraran els diferents fenòmens que es registrin durant la investigació dins del bloc. Les enunciacions d’aquest bloc serviran en principi de diari de recerca i després configurar guraran els capítols de la tesi seguint una estructura tradicional de tesi, però conservant el seu caràcter de projecte interactiu que permetrà la retroalimentació del públic durant totes les etapes del projecte i encara després que el projecte culmini, aprofitant aquesta nova possibilitat que ofereixen les noves plataformes socials de la xarxa cibernètica, com ara Facebook.
Paraules clau: blocs, blogosfera, netnografia, actuació, ciberescenario, eròtic, virtualitat, hiperconexión , màscara.
De nou al barri: Imaginaris salseros i ciutat global . Carlos Eduardo Cataño Arango
Tot i que el barri popular va arribar a representar la síntesi espacial (l’escenari) de l’estètica salsera (ball, gaudi, afectes), sembla clar que aquest, com a unitat clau dins el procés d’ modernització urbana a la regió (El Carib i Amèrica Llatina), ha reconfigurat els llaços solidaritat i afecte que el van conformar anteriorment. Aquells llaços que precisament parlaven del rol mediador del barrial entre el rural / tradicional i l’urbà / modern, en el qual es va recolzar la Salsa com narrativa i pràctica cultural.
L’article s’entreveu les noves maneres de representació que sorgirien de l’experiència salsera contemporània, els quals apel · larien a imatges d’una memòria cultural (el barri) subjacent després dels rastres de modernització i globalització urbana. Serà, llavors, en les coordenades de la ciutat multirítmica i / o polifònica d’avui, on la sonoritat salsera propicia un efecte nostàlgic i / o una fetitxització dels records, les enyorances i les despossessió, tan presents en aquesta època de massives migracions físiques i simbòliques. Presenta, a més, un resum de la metodologia proposada per a la investigació formal, la qual consisteix en una etnografia dels espais i pràctiques vinculats a la cultura de la salsa en dues ciutats: Cali, Colòmbia i Sant Joan de Puerto Rico.
Paraules clau: Salsa, barri, imaginaris, música popular, identitats, nostàlgia, memòria, Ciutat / Cultures urbanes.
La pel.lícula de la SIDA: El discurs Hollywood i el de HBO . Laura Limbert
Aquesta investigació es proposa conèixer com es construeix la imatge del VIH/SIDA específicament les representacions de l’homosexualitat i de la família en funció de la síndrome en una mostra representativa de pel lícules produïdes per Hollywood. El cinema és un sistema de representació que genera discursos i al mateix temps atorga significats als objectes i pràctiques de la vida quotidiana. Aquests significats organitzen i regulen les nostres pràctiques socials, modulen la nostra conducta, ens proporcionen el sentit de la nostra identitat o de les identitats alienes. En aquest context, el cinema ens permet recrear i imaginar realitats a partir de certes històries. A més, el cinema pot ser considerat com un agent que crea actituds i difon idees. Així mateix, s’indagarà si el cinema pot contribuir al debat seriós ia la conscienciació sobre la gravetat de la sida, específicament si els productors independents tenen una major llibertat creativa per manejar el tema. Per investigar com la indústria fílmica nord-americana construeix discursos, imaginaris i identitats sobre el VIH / SIDA, especialment aquells que s’armen al voltant de l’homosexualitat i la família, proposo desenvolupar una anàlisi dels discursos narratius en una mostra fílmica representativa, segons el model proposat per Casetti & di Chio (1991). El component eix d’aquest model és la transformació, tant lògica com cronològica, en els personatges orientadors, és a dir, aquells que porten les claus de la representació i del discurs en el text fílmic.
Paraules clau: comunicació , societat, cinema, VIH/SIDA, Hollywood.
Espectacle populista i popular a el talk show “Laura” . Merbby Giovanna Gutiérrez Camps
El talk show «Laura» es caracteritza per ser un programa protagonitzat pel sector popular i conduït per un personatge que assumeix un rol paraestatal i que converteix el xou en un programa amb característiques populistes En la meva recerca exploro els discursos que s’entrellacen en el talk show peruà i la forma en què el personatge principal, Laura Bozzo, s’apropia de discursos paraestatals, paternalistes, i populistes. A més, identifico els elements que participen en la construcció espectacular del reality show . Entre les troballes es pot esmentar que per als participants del programa, Bozzo es converteix en aquesta fil figura messiànica, disposada a resoldre els seus problemes en el temps que dura l’emissió del xou. La recerca es complementa amb un registre etnogràfic d’una família observadora del programa.
Paraules clau: Talk show, espectacle, populisme, paraestatal, sectors populars.
Xarxes, mitjans emergents i articulacions. Apunts per a una ontologia de la resistència al capitalisme . Rubén Ramírez Sánchez
Una característica important dels moviments de resistència que sorgeixen en el capitalisme és que es valen de tecnologies d’auto-producció mediàtica per impulsar tàctiques d’oposició al propi capitalisme. Això representa una qüestió de teoria enfront d’una visió clàssica en la qual la revolució i l’enderrocament d’un poder constitueixen els criteris d’èxit de la resistència. Mitjançant una anàlisi de la producció cultural punk a través de teories de la societat de xarxes i articulació, aquest treball explora la tensió inherent de resistir davant del capitalisme i alhora establir una ontologia de la resistència al seu interior.
Paraules clau: Punk, nous mitjans, MySpace, societat de xarxes, articulació.